«El resultat final és preciós, tant en el ja conegut disseny atrevit de Dídac Ballester com en el que podem trobar a dins: vinclament del llenguatge, imatges absorbents, tortura de les cotilles poètiques convencionals, recerca brutal i desesperada a través d’una mirada que subjuga l’espai, que trenca el temps i que amara els filaments, els versos i els reversos amb nous fonaments intel·lectuals i emocionals». Jaume C. Pons Alorda. naciodigital.cat. 21.07.17
Deixa un comentari